Avui us presento l’Anna,
una artista i alhora una persona molt especial. Tots som especials, és cert, però l’Anna és més que això, d’aquelles que si la paraula especial només es pogués utilitzar d’una forma escassa, li escauria com anell al dit. I és que l’Anna és en ella mateixa un univers singular, una singularitat de tendresa i d’afecte que la vida ha sabut polir i amanyagar per dotar-la d’aquesta singularitat tant única i exclusiva 
Gràcies Anna, conèixer-te és un privilegi
El que també tinc clar és que la millor presentació sempre va a càrrec de l’artista, o sia que us deixo amb les seves paraules tenyides de sinceritat i d’entrega, per poder-la conèixer millor.
Obro els ulls…Miro el cel plujós, avui em quedaria més estona al llit, són dos quarts de nou del matí… la Viola la meva gossa i els meus tres gats ja estan esperant que m’aixequí…La Viola sempre aconsegueix treure’m un somriure, és màgica,és terapèutica, amb ella no em calen fàrmacs!!!El primer que faig a part de fer un riu!!! I riure!!! És baixar les escales amb la Viola al darrere. Sembla la meva ombra; el Núvol i la Nina (dos dels meus gats), em miren… ei!!! Que tenim el plat buit!!! Ara vinc!!! Anem per parts!!! Primer la Viola, s’està pixant i l’hi he de obrir la porta del darrere… surt disparada a saludar el nou dia.Ja estic pels felins, els omplo el plat, i… ara em toca a mi, sóc com un ocellet amb el bec obert, tinc molta gana i no sóc persona si no tinc la panxa plena!!! Em faig un suc de taronja i raïm!!! Mmm… que bo!!! Torrades; avui m’hi posaré mantega i melmelada de taronja, també em faré un te blanc.Mèu!!! Marramèu!!! Aquest és en Pelut “el jefe”, té quinze anys, i com que s’ha quedat cec, miola molt i molt fort, es fa sentir, sempre vol saber on sóc, com que no em veu, em vol sentir, i aquí comença la nostra conversa matinal “peludet amoret, que sóc aquí, i vinga a acaronar-lo!!! És el meu gat preferit, me l’estimo tant!!! Portem tants anys junts!!!Amb la panxa plena i en pau… baixo més escales amb la Viola al darrera i m’endinso al meu talleret (a casa hi ha moltes escales, m’agraden les escales), obro els llums i comença la màgia que em fa sentir lliure, plena de pau, llibertat i amor. Sóc molt amorosa, m’estimo tant la vida… em miro les mans plenes de fang, plenes de vida, plenes d’olor… olor de terra mullada,que em transporta qui sap on? El que si sé és que sento tanta pau, tanta quietud, que no en vull sortir!!!I fins aquí amics una mica de mi…En fi, fa de mal descriure una vida creativa, però el que m’agradaria és que us arribés alguna sensació de les meves obres, un punt de màgia, poesia i picarols!!!
Quina meravella de dona!!!, no podia ser menys doncs ella qui fes una atenció a la feminitat i toqués des d”ella tantes mirades i formacions plenes d’una tendresa i aproximació femenina
A punt de fer una exposició complerta que mirarem d’anunciar-vos-la per veure la seva vessant artística, aquests dies participa en una exposició col·lectiva, precisament l’Expo col•lectiva d’artistes a l’espai Enric Granados, a la població de Cerdanyola del vallés Si teniu ocasió, no us ho perdeu
